Dimensions socials i culturals de l’individu i la comunitat en la tragèdia grega

Empreu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem http://hdl.handle.net/10045/132255
Información del item - Informació de l'item - Item information
Títol: Dimensions socials i culturals de l’individu i la comunitat en la tragèdia grega
Autors: Roche Cárcel, Juan Antonio
Grups d'investigació o GITE: Estudis Transversals: Literatura i Altres Arts en les Cultures Mediterrànies | Observatorio Lucentino de Administración y Políticas Públicas Comparadas
Centre, Departament o Servei: Universidad de Alicante. Departamento de Sociología I
Paraules clau: Tragedia griega | Individualismo | Comunidad | Dimensión social
Data de publicació: 1999
Editor: Associació Catalana de Sociologia
Citació bibliogràfica: Revista Catalana de Sociologia. 1999, 10: 203-225
Resum: En la Grecia del siglo V a. C., los conceptos «individuo» y «comunidad» se consideraban inseparables. Sin embargo, tras este período clásico, el individualismo fue ganando terreno gradualmente al ideal comunitario. Todo eso puede observarse en las manifestaciones sociales y culturales y, de una manera especial, en la tragedia que fue, al mismo tiempo, un espejo reflector de su realidad social y su más fina transformadora. En este sentido, la tragedia constituyó tanto un arte social como un arte para la liberación individual. Y, aunque se hizo eco del ideal humano imperante en la época, supo también profundizar en este ideal y encontrar una medida más humana y menos cósmica. Y es que la tragedia griega, al reflexionar sobre el sufrimiento y los embates que azotaban a la vida humana, descubrió que el encaje del hombre en el ordenado cosmos no era tan perfecto, ni tan ideal, como la geometría podía dar a entender. | In V century before Christ Old Greece, concepts like «individual» and «comunity» were considered inseparables. However after Classic period the individualistic mind will gain ground to the comunitary idea. All these changes can be observed across social and cultural manifestations and specially in tragedy. Last one was, at the same time, a social mirror and its sharpest transformer. Thus, tragedy was largely a social art and an art for individual liberation. Tragedy found a human measure and demostrated that men’s place in an ordered cosmos was not as perfect as Geometry insinuated.
URI: http://hdl.handle.net/10045/132255
ISSN: 1136-8527 | 2013-5149 (Internet)
Idioma: cat
Tipus: info:eu-repo/semantics/article
Drets: Llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya
Revisió científica: si
Versió de l'editor: http://revistes.iec.cat/index.php/RCS/article/view/3983
Apareix a la col·lecció: INV - EMOCS - Artículos de Revistas
INV - OLAPPC - Artículos de Revistas
INV - ET - Artícles de Revistes

Arxius per aquest ítem:
Arxius per aquest ítem:
Arxiu Descripció Tamany Format  
ThumbnailRoche-Carcel_1999_RevCatSoc.pdf143,16 kBAdobe PDFObrir Vista prèvia


Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons Creative Commons