Mercè Rodoreda i Maria Teresa León: dos exilis i dues literatures amb veu de dona

Abstract

L'article s'apropa a la narrativa breu produïda en temps d'exili de dues autores contemporànies, la catalana Mercè Rodoreda i la burgalesa M. Teresa León. Ambdues escriptores se serveixen de records de la infantesa per a establir vincles, des d'una terra aliena, amb allò que els ha estat arravatat. Al mateix temps, totes dues fan evolucionar aquests records que permeten identificar els personatges dels seus textos amb les mateixes autores, cap a un posiconament psiconarratiu en primera persona que les ajuda a explicitar la pròpia emotivitat.