Escriure entre visites. A propòsit d'unes cartes inèdites de Caterina Albert (1954-1961)

Abstract

L’article se centra en la figura de Caterina Albert. Escriptora quasi bé emblemàtica per a les lletres catalanes, redactà una quantitat considerable de cartes per tal de mantenir uns contactes intel·lectuals que no sempre eren possible a causa de les seues llargues estades a l’Escala. Aquestes cartes la proveïren d’unes estructures personals que sovint són presents en el seu estil. Albert era una autora gran que, a través dels epistolaris que iniciava amb la nova generació d’intel·lectuals —alguns dels quals eren fills d’altres autors de la seua generació, com Roser Matheu o Joan Oller—, mantenia el caliu encés de la pròpia figura literària. L’article analitza com les nombroses visites que rebia en els darrers anys, encara que interrompien la seua tasca quotidiana, servien a l’autora per a estimular la continuïtat cultural catalana. Els recursos retòrics que inclou Albert en les seues cartes dificulta, en certa mesura, l’espontaneïtat habitual en textos d’aquesta natura. Víctor Català, l’autor, amaga el grau de sinceritat d’una dona que continua incentivant la imatge que ella mateixa s’ha creat en els darrers anys, la supervivent d’una generació que, any rere any, ha vist desaparéixer els seus companys d’activitat. L'article presenta, a més, l'edició de cartes i dedicatòries inèdites de Caterina Albert al seu amic Xavier Dalfó.