Anàlisi ecofeminista de Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà

Abstract

Un dels principals objectius de l’ecofeminisme és conscienciar la societat de la crisi ecològica i el sexisme, atés que fan perillar la supervivència dels éssers vius i de la natura. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la d’Irene Sola que pot ser analitzada des d’aquesta perspectiva per la gran diversitat de veus narratives gràcies a l’aplicació del concepte d’heteroglòssia de Bakhtín. L’autora dona veu a éssers que, tradicionalment, han estat silenciats per la societat antropocèntrica i androcèntrica com ara les dones, els animals i la natura. A més, cal remarcar que totes aquestes veus tenen la mateixa importància per al desenvolupament de la història. Pel que fa a les veus dels personatges femenins, convé remarcar que són molt diferents entre elles i ens aporten diverses perspectives d’entendre les relacions, la maternitat, la sexualitat i l’entorn que els envolta. Així mateix, el folklore i l’etnopoètica tenen una gran importància en la novel·la perquè una de les narradores és una dona d’aigua i els personatges fan ús de les llegendes per a entendre l’entorn natural o per a distreure’s del dolor i les desgràcies per uns moments. Un altre cas significatiu és el de Cristina que critica l’exclusió de les dones de tradicions com ara la festa de l’os de Prats de Molló. D’altra banda, els animals i la natura també són narradors gràcies al mecanisme de la imaginació empàtica de Randy Malamud. Tocant als animals, cal remarcar el capítol narrat per Lluna, la gossa de Mia, per l’estreta relació que manté amb ella i la narració del part d’un cabirol en comparació a la narració que fa la dona d’aigua d’un part humà. Finalment, convé fixar-se en els vincles entre les veus narratives i els personatges de l’obra perquè exemplifiquen les dues dependències humanes: la interdependència i l’ecodependència.

One of the main goals of ecofeminism is to make society aware of both the current ecological crisis and sexism, since they put living beings and nature in danger. This school of thought has various tendencies, and it has not been well-studied in Catalan-speaking places. Canto jo i la muntanya balla is a novel written by Irene Solà that can be analysed from this perspective because of its variety of narrative voices and thanks to an application of Bakhtin’s concept of heteroglossia. The author also gives a voice to those that have been traditionally silenced by our anthropocentric, androcentric society, e.g., women, animals, and nature. Furthermore, all of these voices are equally important to the development of the story. As for the voices of the female characters, it should be noted that they are very different from one another; they give us different perspectives on understanding relationships, motherhood, sexuality, and the environment that surrounds them. Animals and nature are also narrators thanks to Randy Malamud’s procedure of empathetic imagination. The chapters in this book give us the opportunity to recognise the acting capacity of animals and nature and to think about issues like hunting and the destruction of the natural environment. Furthermore, the bonds between narrative voices and the characters in the novel illustrate, with examples, two human dependencies: interdependence and ecodependence, i.e., human beings depending on other human beings to survive, and human beings depending on nature. We can see these dependencies in the multiple references to cures and the importance that nature has in the lives of the inhabitants of this area of the Pyrenees. Finally, the narration by the tourist from Barcelona is significant for an analysis of relationships, as it is an example of a man who is disconnected from the environment and from the other characters, unlike the novel’s other narrators.