Les primeries de la recerca sobre les traduccions bíbliques catalanes medievals. La proposta de Samuel Berger (1890)

Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10045/122067
Información del item - Informació de l'item - Item information
Título: Les primeries de la recerca sobre les traduccions bíbliques catalanes medievals. La proposta de Samuel Berger (1890)
Título alternativo: The first of the research on medieval Catalan Bible translations. The proposal of Samuel Berger (1890)
Autor/es: Poy, Pere Ignasi
Palabras clave: Samuel Berger | Europa medieval | Vulgata llatina | Bíblia romànica | Traduccions bíbliques catalanes medievals | Medieval Europe | Latin Vulgate | Romance Bible | Medieval biblical translations into Catalan
Área/s de conocimiento: Filología Catalana
Fecha de publicación: 2021
Editor: Universitat d'Alacant. Departament de Filologia Catalana
Cita bibliográfica: Ítaca. Revista de Filologia. 2021, 12: 227-278. https://doi.org/10.14198/ITACA2021.12.09
Resumen: Com a investigadora —tant a l'Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona com en el projecte Corpus Biblicum Catalanicum de l'Associació Bíblica de Catalunya—, Gemma Avenoza (1959–2021) centra una part dels seus interessos en la qüestió relativa a la presència i la circulació de la Bíblia en l'Europa medieval des d'unes perspectives —la de revisar els repertoris dels fons documentals i la d'inventariar els arxius pendents— desenvolupades a redós d'escriure i defensar la tesi de doctorat (1989). Es tracta d'unes opcions que, en la pràctica, la integren en la cadena que, pel que respecta a les anàlisis bíbliques, Samuel Berger (1843–1900) comença arran de finalitzar la primera etapa dels estudis teològics (1867). En certa manera, doncs, l'oportunitat d'homenatjar Avenoza brinda la circumstància de reivindicar Berger. Per assolir-ho, aquest article en recupera —i en rellegeix en clau filològica— la contribució «Nouvelles recherches sur les bibles provençales et catalanes » (1890). No endebades, inaugura la recerca acadèmica entorn de les traduccions bíbliques catalanes medievals a partir dels testimonis manuscrits. A més, articula la proposta primicera adreçada a donar-ne raó amb una voluntat global. I, principalment, orienta, amb les seves afirmacions conclusòries, totes les percaces posteriors sobre aquestes traduccions bíbliques, entre les quals destaquen les de Josep Perarnau (1978-1983), Josep Izquierdo (1997), Armand Puig (1997-2001) i Pere Casanellas / Armand Puig (2004-2021). Comptat i debatut, heus aquí l'estela també prosseguida per Avenoza. | As a researcher —both at the Institute for Research on Medieval Cultures of the University of Barcelona and in the project Corpus Biblicum Catalanicum of the Biblical Association of Catalonia—, Gemma Avenoza (1959–2021) focuses part of her research on the presence and circulation of the Bible in medieval Europe from some perspectives —reviewing the repertoire of texts collections and inventorying archives not visited— developed on her doctoral thesis (1989). In practice, her methodology follows the path that Samuel Berger (1843-1900) began at the end of his first stage of theological studies (1867). In a way, then, the opportunity to pay tribute to Avenoza provides the occasion to vindicate Berger. In order to achieve this, this article recovers, and rereads in a philological key, his contribution «Nouvelles recherches sur les bibles provençales et catalanes» (1890). As a matter of fact, he starts the academic research on the medieval biblical translations into Catalan from manuscript witnesses. Furthermore, he articulates the earliest proposal on the subject with a broader view. And, in particular, he guides, with his conclusive statements, all the latest in-depth studies on these biblical traslations, among which those by Josep Perarnau (1978-1983), Josep Izquierdo (1997), Armand Puig (1997-2001) and Pere Casanellas / Armand Puig (2004-2021) stand out. All things considered, these are the tracks also followed by Avenoza.
Patrocinador/es: Aquest article es desenvolupa en sintonia amb les línies característiques del projecte La Bibliografia de Texts Catalans Antics i el seu context literari (occità i llatí). Dels manuscrits al món digital (Govern d'Espanya: FFI2014-55537-C3-1-P), alhora que es fa ressò de les consideracions metodològiques efectuades pel grup de recerca consolidat Pragmàtica de la literatura de l'edat mitjana (Generalitat de Catalunya: 2017 SGR 1335). La direcció tant del projecte com del grup recau en Gemma Avenoza (Universitat de Barcelona-ircvm). Així mateix, es beneficia de les orientacions pròpies del projecte Corpus Biblicum Catalanicum. Edició crítica de les traduccions bíbliques catalanes fins a l'any 1900, liderat per l'Associació Bíblica de Catalunya, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, i integrat en el Corpus Scriptorum Cataloniae de l'Institut d'Estudis Catalans. La presidència i la direcció del projecte recauen en Armand Puig (Ateneu Universitari Sant Pacià) i Pere Casanellas (Societat Catalana d'Estudis Hebraics).
URI: http://hdl.handle.net/10045/122067
ISSN: 2172-5500 | 2386-4753 (Internet)
DOI: 10.14198/ITACA2021.12.09
Idioma: cat
Tipo: info:eu-repo/semantics/article
Derechos: © 2021 Pere Ignasi Poy. Aquest treball és subjecte a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons (CC BY 4.0) (https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/)
Revisión científica: si
Versión del editor: https://doi.org/10.14198/ITACA2021.12.09
Aparece en las colecciones:Ítaca. Revista de Filologia - 2021, Núm. 12

Archivos en este ítem:
Archivos en este ítem:
Archivo Descripción TamañoFormato 
ThumbnailItaca_12_09.pdf600,56 kBAdobe PDFAbrir Vista previa


Este ítem está licenciado bajo Licencia Creative Commons Creative Commons