Quan somiar la personada estimada fa més infeliç en despertar: Homer, Ovidi i Ausiàs March

Abstract

Aquest treball repassa el motiu literari universal del somni enganyós com a expressió del dolor de l’absència i de l’exili en Homer, Ovidi i Ausiàs March. Si somiar l’amada absent o els amics i la llar llunyans és un somni dolç, el dolor pot convertir-lo en un somni amarg, agusar la tristesa i convertir el consol en desconsol. Aquests elements també han fet el motiu apte per a la carta consolatòria, de manera que Pere Torroella cita el poema 1 d’Ausiàs March en la lletra consolatòria a María López de Biu.

This essay comments on a universal literary theme, the deceitful dream as an expression of sorrow caused by absence and exile as it appears in Homer, Ovid, and Ausiàs March. Where as dreams of the absent beloved or the distant home and friends can be sweet, they may as well sour, increase sadness, and turn consolation into grief. Such topics areal so appropriate for consolatory letters, like Pere Torroella's consolatory letter for María López de Bui —which draws on Ausiàs March's Poem 1.