Torró, Jaume
Quan somiar la personada estimada fa més infeliç en despertar: Homer, Ovidi i Ausiàs March
Ítaca. Revista de Filologia. 2021, 12: 377-385. https://doi.org/10.14198/ITACA2021.12.14
URI: http://hdl.handle.net/10045/122052
DOI: 10.14198/ITACA2021.12.14
ISSN: 2172-5500
Abstract: 
Aquest treball repassa el motiu literari universal del somni enganyós com a expressió del dolor de l’absència i de l’exili en Homer, Ovidi i Ausiàs March. Si somiar l’amada absent o els amics i la llar llunyans és un somni dolç, el dolor pot convertir-lo en un somni amarg, agusar la tristesa i convertir el consol en desconsol. Aquests elements també han fet el motiu apte per a la carta consolatòria, de manera que Pere Torroella cita el poema 1 d’Ausiàs March en la lletra consolatòria a María López de Biu.
This essay comments on a universal literary theme, the deceitful dream as an expression of sorrow caused by absence and exile as it appears in Homer, Ovid, and Ausiàs March. Where as dreams of the absent beloved or the distant home and friends can be sweet, they may as well sour, increase sadness, and turn consolation into grief. Such topics areal so appropriate for consolatory letters, like Pere Torroella's consolatory letter for María López de Bui —which draws on Ausiàs March's Poem 1.
Keywords:Somni i cançó amorosa, Exili, Dolor de l’absència, Llunyania de la llar, Els amics, L’esposa, Dream and lovelyric, Sorrow caused by absence, There-moteness of one's home, Friends, Wife
Universitat d'Alacant. Departament de Filologia Catalana
info:eu-repo/semantics/article