Relacions intertextuals en els fragments historiogràfics de la Doctrina moral d’en Pacs

Abstract

En aquest estudi, analitzem les relacions intertextuals dels passatges historiogràfics de la Doctrina moral d’en Pacs. Un dels principals objectius és determinar el marc preferent de connexions de l’autor de la Doctrina, per intentar establir si beu principalment de cròniques universals, de les grans compilacions llatines dels segles XIII-XIV, és a dir les obres de Joan de Salisbury, Joan de Gal·les, Vicent de Beauvais, etc., o de les traduccions i els reculls catalans que ja proliferen a principis del s. XV. També ens preguntem si altres obres en català del s. XV poden relacionar-se d’alguna manera amb els passatges historiogràfics de la Doctrina. De fet, la Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, de la segona meitat del s. XV, transmet un extens fragment sobre la història de Roma que coincideix amb el que trobem en el text de Pacs. I ambdues obres esmenten una sentència sobre la concòrdia («nam concòrdia parvae res crescunt...») que tingué un gran èxit al llarg de l’edat mitjana.

This paper analyses the intertextual relationships present in the historiographical passages of the Doctrina moral d’en Pacs. One of the main aims of this study is to determine the author’s preferred framework of connections. This allows us to establish whether he uses mainly universal chronicles, some of the great 13th and 14th century Latin compilations (such as the works of John of Salisbury, John of Wales, Vincent of Beauvais), or the Catalan translations and compilations spread in the early 15th century. Another objective is to establish if other 15th century Catalan works could be related in some way to the historiographical passages of the Doctrina. In fact, the Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, written in the second half of the 15th century, transmits an extensive fragment on the history of Rome that matches with one found in the text of Pacs. Moreover, both works mention a sentence about concord («nam concordia parvae res crescunt...») that enjoyed great success throughout the Middle Ages.