La traducción castellana de Valerio Máximo y la Sátira de don Pedro de Portugal. Prolegómenos filológicos en honor a Gemma Avenoza

Empreu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem http://hdl.handle.net/10045/122045
Información del item - Informació de l'item - Item information
Títol: La traducción castellana de Valerio Máximo y la Sátira de don Pedro de Portugal. Prolegómenos filológicos en honor a Gemma Avenoza
Títol alternatiu: The Spanish translation of Valerio Máximo and the Sátira of Don Pedro de Portugal. Philological prologues in honor of Gemma Avenoza
Autors: Abeledo, Manuel
Paraules clau: Traducción | Stemma | Tradición manuscrita | Fuentes clásicas | Humanismo | Translation | Manuscript tradition | Classical sources | Humanism
Data de publicació: 2021
Editor: Universitat d'Alacant. Departament de Filologia Catalana
Citació bibliogràfica: Ítaca. Revista de Filologia. 2021, 12: 25-74. https://doi.org/10.14198/ITACA2021.12.03
Resum: El siguiente trabajo se propone como un homenaje a la labor llevada a cabo por la profesora Gemma Avenoza en sus numerosos e indispensables estudios sobre la circulación de los Facta et dicta memorabilia de Valerio Máximo en la Península, y en especial sobre la traducción que hizo Juan Alfonso de Zamora, a principios del siglo XV, de la traducción catalana de Antoni Canals. En particular, se propone avanzar a partir de los cimientos dejados por ella en cuestiones estrictamente filológicas: echar alguna luz sobre el testimonio preciso de Canals que utilizó como fuente, y plantear una primera hipótesis posible para un stemma de la traducción castellana. Finalmente, viendo que la traducción de Zamora es la fuente para más de un cuarto de las glosas que el condestable don Pedro de Portugal deja al margen de su Sátira de infelice e felice vida, intenta identificar el testimonio que le sirvió de fuente. | This work stands as a tribute to the labor carried by Prof. Gemma Avenoza in her numerous and indispensable studies about the circulation of Valerius Maximus’ Facta et dicta memorabilia in the Peninsula, especially concerning Juan Alfonso de Zamora’s translation, made in the beginnings of the 15th century, of the Catalan translation by Antoni Canals. Particularly, it aims to continue from the foundations left by her in strictly philological matters: to shed some light over the precise Canals´ codex which he used as source, and to posit a first possible hypothesis for a stemma for the Castilian translation. Finally, since Zamora´s translation is the source for more than a quarter of the glosses that condestable Dom Pedro of Portugal leaves at the margins of his Sátira de infelice e felice vida, it aims to identify the codex that served him as source.
URI: http://hdl.handle.net/10045/122045
ISSN: 2172-5500 | 2386-4753 (Internet)
DOI: 10.14198/ITACA2021.12.03
Idioma: spa
Tipus: info:eu-repo/semantics/article
Drets: © 2021 Manuel Abeledo. Aquest treball és subjecte a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons (CC BY 4.0) (https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/)
Revisió científica: si
Versió de l'editor: https://doi.org/10.14198/ITACA2021.12.03
Apareix a la col·lecció: Ítaca. Revista de Filologia - 2021, Núm. 12

Arxius per aquest ítem:
Arxius per aquest ítem:
Arxiu Descripció Tamany Format  
ThumbnailItaca_12_03.pdf713,02 kBAdobe PDFObrir Vista prèvia


Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons Creative Commons