Phonological features of attrition: the shift from Catalan to Spanish in Alicante

Abstract

Aquest treball examina l’atròfia fonològica des d’un punt de vista variacionista en una comunitat de parla urbana on la llengua objecte d’estudi es troba marginada. Aquesta llengua és el català, la major part del qual és dominada pel castellà. El treball de camp es basa en una mostra de 69 subjectes que representen el nombre petit de parlants que són nascuts a la ciutat i van aprendre el català d’una manera natural. Fins ara, el nivell fonològic de la gramàtica havia romàs el més fidel a l’herència catalana en la parla local. Recentment, però, aquest component de la gramàtica ha esdevingut el més afectat per l’atròfia, tal com mostren els sistemes vocàlic i consonàntic, que a l’hora d’ara convergixen del català al castellà.

This paper examines phonological attrition from a variationist viewpoint in an urban speech community where the target language is a marginalized one. This language is Catalan, the major speaking area of which is dominated by Spanish. Fieldwork is based on a sample of 69 subjects representing the small number of speakers born in the city who learned Catalan by engaging in natural meaningful communication. In the past, the phonological level of the grammar had remained the most faithful to the Catalan heritage in local speech. Recently, however, this component of grammar has become the most affected by attrition, as shown in the vocalic and consonantal systems, which are now converging from Catalan to Spanish.