Guardiola i Savall, Maria Isabel
Diccionaris de diccionaris o tresors lexicogràfics
Estudis Romànics. 2017, 39: 427-436. doi:10.2436/20.2500.01.232
URI: http://hdl.handle.net/10045/64670
DOI: 10.2436/20.2500.01.232
ISSN: 0211-8572
Abstract: 
El terme tresor presenta en lexicografia diverses aplicacions. En el Renaixement, aquests tipus d’obres feien referència a diccionaris monolingües molt extensos, amb una gran quantitat de cites d’autors que avalaven l’ús dels mots, com ara el Tesoro de la lengua castellana o española (1611) de Sebastián de Covarrubias. Aquesta designació compartida amb la de gazofilaci no tardà a aplicar-se a diccionaris multilingües, també amples de contingut. En el cas del català, trobem, per exemple, el Iesus Thesaurus Puerilis (1575) d’Onofre Pou i, posteriorment, el Gazophylacium (1696) de Joan Lacavalleria, ambdós repertoris bilingües i lligats a l’ensenyament del llatí.
Keywords:Diccionaris de diccionaris, Tresors lexicogràfics
Institut d'Estudis Catalans
info:eu-repo/semantics/article