Català Oltra, Lluís
Llengua i ideologia en els partits polítics d’esquerra i centreesquerra del País Valencià: una aproximació
Treballs de Sociolingüística Catalana. 2014, 24: 113-131. doi:10.2436/20.2504.01.72
URI: http://hdl.handle.net/10045/46685
DOI: 10.2436/20.2504.01.72
ISSN: 0211-0784
Abstract: 
Des de la transició a la democràcia formal, la llengua ha sigut element de conflicte ideològic al País Valencià, fins al punt de convertir-se en un dels assumptes que va condicionar el procés polític d’aquest territori. Amb el pas del temps, les posicions inicials sobre la llengua en els diferents partits i els models lingüístics han anat matisant-se, cercant potser una adaptació a la realitat lingüística valenciana. Aquest treball exposa els resultats d’una investigació empírica (qualitativa) en la qual s’ha treballat amb els militants de base dels partits polítics (Bloc, EUPV i PSPV-PSOE) per a determinar quin és el seu discurs sobre la llengua pròpia dels valencians i contrastar-lo amb les directrius oficials dels partits. En general, es pot concloure que el discurs sobre la llengua acceptat en els setanta sobre la base del pensament de Fuster no ha experimentat gaire modificacions tot i les revisions identitàries iniciades en els vuitanta i traslladades als partits en les dècades següents.
Since the time of transition to formal democracy in Spain, language has been an element of ideological conflict in Valencia, to the point of becoming one of the issues that has influenced the political process in this territory. Over time, the initial positions on language in the various left-wing and centre-left-wing political parties and the linguistic models have been nuanced, perhaps with the aim to adapt them to Valencia’s linguistic reality. This paper presents the results of an empirical qualitative research study based on grassroots members of political parties (Bloc, EUPV and PSPV-PSOE) to determine their discourse with respect to Valencia’s own specific language and to compare such discourse with the parties’ official guidelines. Generally speaking, it may be concluded that the discourse on Valencia’s specific language which was accepted in the 1970s, based on the thinking of Joan Fuster, has undergone very little change despite the identitary revisions that were initiated in the 1980s and transferred to the parties in the subsequent decades.
Keywords:Ideologia, Identitat, Llengua, País Valencià, Partits polítics, Ideology, Identity, Language, Valencia, Political parties
Societat Catalana de Sociolingüística
info:eu-repo/semantics/article