Serrano-Ramon, Josep M., Cubillo León, Rodrigo, García-Luna, Marco A.
Does the type of flexibility used before a Physical Education class have any influence?
Apunts. Educación Física y Deportes. 2024, 156: 39-46. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2024/2).156.05
URI: http://hdl.handle.net/10045/142160
DOI: 10.5672/apunts.2014-0983.es.(2024/2).156.05
ISSN: 2014-0983
Abstract: 
The use of muscle stretching techniques has long been practised prior to physical activities to increase activation, increase joint amplitude or as part of warm-up techniques. In recent years, there has been discrepancy in the use of static stretching (STA), dynamic or intermittent stretching (DYN), or no stretching (CON) before starting the Physical Education session. The aim of this study was to find out which type of flexibility work would obtain better results in the countermovement jump (CMJ) with the variables: relative strength index (RSI), jump height (HGT) and contact time (CT) with a contact platform. 86 participants aged 16.74 ± 0.19 years, 65.17 ± 30.03 kg and 1.71 ± 0.09 m took part in this research. All participants were randomised to the 3 protocols, 2 stretching protocols (STA and DYN) for 30 seconds and 1 control without any stretching (CON). The results showed significant increases in the RSI and HGT (p < .001) in the DYN condition vs. CON and STA. On the other hand, CT showed significant increases in STA with respect to CON (p < .01) and DYN. From the results obtained, it could be affirmed that an acute programme of dynamic stretching could produce improvements on countermovement jumping (CMJ) compared to no stretching or a 30 s maintenance of muscle elongation.
La utilización de técnicas de elongación muscular se ha puesto en práctica durante mucho tiempo antes de iniciar actividades físicas para incrementar la activación, aumentar la amplitud articular o como parte de técnicas de calentamiento. En los últimos años, ha habido discrepancia a la hora de utilizar elongaciones estáticas (STA), dinámicas o intermitentes (DYN), o no hacerlas (CON) antes de iniciar la sesión de Educación Física. El objetivo de este estudio fue averiguar qué tipo de trabajo de flexibilidad obtendría mejores resultados en el salto con contramovimiento (CMJ) con las variables: índice de fuerza relativa (RSI), altura del salto (HGT) y tiempo de contacto (CT) con una plataforma de contacto. Formaron parte de esta investigación 86 participantes de 16.74 ± 0.19 años, 65.17 ± 30.03 kg y 1.71 ± 0.09 m. Todos los participantes se sometieron de forma aleatorizada a los 3 protocolos, 2 de elongación (STA y DYN) durante 30 segundos y 1 de control sin ninguna elongación (CON). Los resultados mostraron incrementos significativos en el RSI y HGT (p < .001) en la condición de DYN vs. CON y STA. Por otra parte, el CT mostró aumentos significativos en STA con respecto a CON (p < .01) y DYN. A partir de los resultados obtenidos, se podría afirmar que un programa agudo de estiramientos dinámicos podría producir mejoras sobre el salto con contramovimiento (CMJ) en comparación con la ausencia de estiramiento o un mantenimiento de elongación muscular de 30 s.
La utilització de tècniques d’elongació muscular s’ha emprat durant molt de temps abans d’iniciar activitats físiques per incrementar l’activació, augmentar l’amplitud articular o com a part de tècniques d’escalfament. En els últims anys, hi ha hagut discrepància a l’hora d’emprar elongacions estàtiques (STA), dinàmiques o intermitents (DYN), o no fer-ne (CON) abans d’iniciar la sessió d’Educació Física. L’objectiu d’aquest estudi va ser esbrinar quin tipus de treball de flexibilitat obtindria millors resultats en el salt amb contramoviment (CMJ) amb les variables: índex de força relativa (RSI), alçada del salt (HGT) i temps de contacte (CT) amb una plataforma de contacte. Van formar part d’aquesta investigació 86 participants de 16.74 ± 0.19 anys, 65.17 ± 30.03 kg i 1.71 ± 0.09 m. Tots els participants es van sotmetre de forma aleatoritzada als 3 protocols, 2 d’elongació (STA i DYN) durant 30 segons i 1 de control sense cap elongació (CON). Els resultats van mostrar increments significatius en l’RSI i HGT (p < .001) en la condició de DYN vs. CON i STA. D’altra banda, el CT va mostrar augments significatius en STA respecte a CON (p < .01) i DYN. A partir dels resultats obtinguts, es podria afirmar que un programa agut d’estiraments dinàmics podria produir millores sobre el salt amb contramoviment (CMJ) en comparació amb l’absència d’estirament o un manteniment d’elongació muscular de 30 s.
Keywords:CMJ, Dynamic flexibility, Physical Education, RSI, Educación física, Flexibilidad dinámica, Educació física, Flexibilitat dinàmica
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)
info:eu-repo/semantics/article