Utopia i realitat: de l'Illa Plana a la fundació de Nova Tabarca

Abstract

L’enginyer Méndez de Ras elabora, del 1766 al 1779, els projectes que transformen l’illa Plana en el poblat de San Pablo de Nueva Tabarca, que evolucionen en definició urbana, arquitectònica i tècnica. Del conjunt de dibuixos s’analitzen quatre plànols de gran rigor i qualitat gràfica. El primer (1770) explica el plantejament militar i l’abast territorial. El segon (1771) projecta les illes de cases per a la població. El tercer (1774-75) desenvolupa un ampli programa de construccions civils. I el quart (1779) desplega la totalitat del programa urbà i militar. La successió cronològica palesa la idea que tota la plaça fortificada és un artefacte bèl·lic i una cisterna de pluvials simultàniament. Aquesta utopia dibuixada, en què ciutat, arquitectura i aigua formen una unitat, xoca amb l’obstinada realitat de la natura: un plànol del 1789 descriu l’estat final i ruïnós de les obres executades.

The engineer Méndez Ras developed, between 1766 and 1779, the projects that transformed Plana Island in the town of San Pablo de Nueva Tabarca, which evolved in its urban, architectural and technical definition. Four planes of great rigour and high graphical quality are analyzed from the set of plans. The first one (1770) explains the military approach and territorial scope. The second one (1771) designs residential areas for the population. The third one (1774-75) develops an extensive program of civil constructions. And the fourth one (1779) unfolds the entire urban and military agenda. The chronological succession evidences the idea that the whole fortified square is a warlike artefact and a rainwater cistern simultaneously. This drawn utopia, in which city, architecture and water form a unity, collides with the obstinate reality of nature: a 1789 plan describes the final and ruinous state of the executed works.