Lírica trobadoresca amb filtres italians: Rigaut de Berbezilh en Curial e Güelfa

Abstract

El desconegut autor de Curial e Güelfa va saber compaginar el seu interés literari per la cultura clàssica amb un homenatge selectiu a la vella tradició lírica trobadoresca, «patrimonial» encara aleshores de l’estament cavalleresc. Ambientada la novel·la en el segle xiii, l’anònim recrea els tòpics de l’amor cortés, i elabora un argument que connecta episòdicament amb la Cançó de l’orifany de Rigaut de Berbezilh. Aquesta font literària es pot relacionar amb cançoners de la cort valenciana d’Alfons V (dècada del 1420), però també amb la probable estada de l’autor durant alguns anys al nord d’Itàlia. No és estrany, així, que l’aprofitament de fonts occitanes estiga filtrada o complementada per la intermediació de fonts italianes (el Novellino).

The unknown author of Curial e Güelfa knew how to combine his literary interest in classical culture with a selective homage to the ancient troubadouresque lyrical tradition, still then «proprietary» of the chivalric estate. Since this romance is set in the 13th century, the anonymous writer reproduces the subjects of courtly love, and elaborates a plot which connects episodically with the Cançó de l’orifany by Rigaut de Berbezilh. This literary source can be related to song books of the Valencian court of Alfonso V (in the 1420s), but also with the probable residence of the author for some years in Northern Italy. It is not strange, thus, that the exploitation of Occitan sources could be filtered or complemented by the intermediation of Italian sources (the Novellino).