D’àngels i dimonis. Anàlisi d’una seqüència del programa iconogràfic de la moralització enciclopèdica de la fin’amors en el Breviari d’Amor de Matfré Ermangaud

Abstract

En el present treball parem esment a 3 il·luminacions del Breviari d’Amor de Matfré Ermengaut que són ben eloqüents –valga la sinestèsia: imatges que són eloqüents— de la vocació d’Ermengaut en pro de la cristianització de la fin’amors. A més, estableixen una mena de seqüència en el concert de diàleg entre història natural, història sagrada i atenció a l’amor, als amadors, a fi i efecte que estableix qui és el receptor concret de l’obra, qui el model a seguir (els àngels) i qui a defugir (el dimoni), i quin és l’àmbit d’actuació del «maligne» : la societat cortés, ecosistema de la fin’amor.

This paper analyzes three illuminations of Matfré Ermengaud´s Breviari d´Amor which represent the author´s attempt to Christianize the concept of fin´amors. In particular, they establish a connection among natural history, sacred history and love and lovers and allow us to study who is the recipient of Ermengaud´s work. In addition, they serve us to study the author´s injunctions on the model to be followed (angels), the model to reject (demons), and the sphere of action of «the evil» : courtly society and the ecosystem of fin´amors.