Fadrines tradicionals i modernes en LIJ: característiques i versatilitat en l’educació literària

Abstract

Partint d’una investigació prèvia i d’una selecció de diverses obres pertanyents a la literatura infantil i juvenil, ens centrem en l’anàlisi de les característiques que presenta una sèrie de personatges literaris amb el tret comú de ser dones fadrines, en els dos sentits del terme: haver assolit certa edat sense haver-se casat. Ens centrem en les propostes de vuit autors en llengua espanyola i catalana, amb obres narratives o dramàtiques publicades des de fa un segle fins a avui i pertanyents en algun moment al cànon de l’educació literària. Jordi Sierra i Fabra, Núria Pradas, Isabel Allende, Teresa de la Parra, Lorca, Arniches, Unamuno i Mercè Rodoreda ens deixen una mostra amb què lectors de diverses edats poden començar a interpretar què resulta prototípic i què potser s’allunya de la tradició establerta quant a aquestos rols femenins: ser persones independents, ser amables o bruixes, cuidar els nebots... La metodologia d’investigació, de tall qualitatiu, se centra en l’establiment de quatre categories d’anàlisi, que es complementen amb la correspondència contextual tant temporal com espacial. Concloem que la identificació del context cultural en què s’ambienta el relat per part del lector en formació és requisit per a discriminar el grau de conformitat o modernitat que el personatge suposa en cada cas.