La interacció en l’aula: una aproximació a les metodologies interactives dels llibres de text de llengua

Abstract

L’objectiu d’aquesta investigació és conèixer les possibilitats d’interacció social que ofereixen els llibres de text de Llengua i Literatura per al desenvolupament de les habilitats discursives i l’aprenentatge de la llengua. Per aquest propòsit hem analitzat diversos exemplars de l’assignatura Valencià: Llengua i Literatura, de 1r ESO, en funcionament en el curs 2015-2016 a la Comunitat Valenciana. La inclusió de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura en el currículum de l’ESO respon a la necessitat de desenvolupar la competència comunicativa de l’alumnat per a moure’s satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa. Per tant, es presenten continguts necessaris perquè l’alumnat adquirisca les habilitats per a comunicar i interpretar amb precisió discursos orals i escrits adequats al context comunicatiu en què s’utilitzen. De manera que la interacció oral i escrita es presenten com unes destreses bàsiques en les relacions humanes, que ocupen tots els àmbits. Les recomanacions de les investigacions en didàctica de la llengua apunten models d’intervenció en grup. Des del nostre marc legal de referència, també se subratllen mètodes actius que es recolzen en estructures d’aprenentatge cooperatiu. Així asseguren la interacció entre iguals i a través de la resolució conjunta de tasques, els membres del grup desenvolupen noves habilitats que puguen aplicar a situacions semblants en qualsevol context. Per descobrir si els llibres de text de llengua fomenten la interacció social dins de l’aula, seguirem una metodologia de caire quantitatiu i qualitatiu, i ens centrarem en diverses variables: el nombre d’agents que entra en joc en cadascuna de les activitats proposades dins de la seqüència didàctica, les diferents formes de treball social i les habilitats discursives treballades. Amb aquestes dades podrem concloure si els textos acadèmics estudiats caminen des d’una transformació d’aprenentatge individualista i de continguts descontextualitzats, cap a estructures d’aprenentatge cooperatiu perfectament compatibles amb altres mètodes actius, i amb l’aprenentatge de les competències.