La fantasia del marit monstruós en «La clau de ferro», de Pere Calders

Abstract

La crítica ha subratllat el caràcter metaficcional de l’obra de Pere Calders, que reelabora molts dels tòpics de la literatura fantàstica en els seus relats, sovint mitjançant l’humor i la ironia. Tanmateix, des d’una perspectiva psicoanalítica, aquest diàleg amb la tradició es pot comprendre també com una exploració del significat que la fantasia té amb les persones o la manera com la ficció modela la identitat personal i també la realitat social i la cultura. Aquesta idea es reflecteix nítidament en un dels contes de l’autor, titulat «La clau de ferro», en què un home s’inventa una personalitat misteriosa molt similar als personatges sinistres de la novel·la gòtica per crearse una reputació social. Tal és el poder de seducció d’aquesta fantasia que al final acaba devorant els protagonistes, incapaços d’acceptar la realitat.

Pere Calders’s work has been regarded as fantastic and gothic metafiction, for his short stories are often ironical rewritings of the genre’s main storylines and tropes. However, from a psychoanalytic approach, this dialogue with literary tradition can also be understood as an exploration of the meaning of fantasy or the way fiction shapes personal identity as well as social reality and culture. This idea is clearly apparent in one of Calders’s short stories, «La clau de ferro» —«The iron key»—, in which a man, in order to gain social notoriety, creates a makebelieve mysterious character similar to the uncanny heroes of gothic novels. This seductive fantasy becomes so powerful that it ends up substituting reality, which the protagonists of the story are unable to accept.