La intensificació retòrica dels elements morbosos en les faules mitològiques de Joan Roís de Corella: de la 'imitatio' a la innovació estètica

Abstract

Les faules mitològiques, amb les quals Roís de Corella inicia la seua carrera literària, són exercicis escolars destinats a l’ensinistrament en l’escriptura en prosa. Cadascun d’aquests textos reescriu, amb trets originals, un tema ja tractat anteriorment per autors prestigiosos. Una de les innovacions que hi aporta Roís de Corella és l’amplificació retòrica de les seqüències més morboses d’aquestes faules, dins d’una proposta estètica caracteritzada per l’exacerbació sentimental i l’efectisme. Així es dedueix de l’acarament d’algunes de les seqüències més tràgiques d’una selecció d’aquests relats (el Plant dolorós de la reina Hècuba, la lletra de Medea, la lamentació de Mirra i les històries de Pasífae i de Tereu, Procne i Filomela) amb els models literaris corresponents.

The mythological fables, with whom Roís de Corella began his literary career, are school exercises for training in prose writing. Each of these texts is dedicated to rewrites, with original features, a subject previously dealt by prestigious authors. One of the innovations that Roís de Corella offers is a rhetorical amplification of the more ghoulish sequences of these fables, in an aesthetic proposal characterized by sentimental exacerbation and sensationalism. This is deduced from the comparison between some of the most tragic sequences of a selection of these short stories (the Plant dolorós de la reina Hècuba, Medea letter, lamentation of Mirra and the stories of Pasífae and Tereu and of Procne and Filomela) with their corresponding literary models.