Mecanismes de cognició en el procés d’aprenentatge del català a la ciutat d’Alacant

Abstract

El paradigma teòric de la Lingüística Cognitiva entén la metàfora i la metonímia com a dos dels principals mecanismes cognitius que possibiliten el canvi lexicosemàntic. Més enllà de la consideració tradicional que les ha situades únicament en el discurs literari, la metàfora i la metonímia són ben presents en el discurs quotidià, i hi intervenen tant en el procés de construcció de noves expressions (emissor) com en el de descodificació i assimilació del significat extralingüístic (receptor). Així, doncs, esdevenen mecanismes idonis per a satisfer les necessitats dels parlants, i un punt de partida de la intersubjectivació. En aquest article exposem i analitzem els resultats d’un experiment que ens ha permès comprovar en quina mesura els aprenents de català a la ciutat d’Alacant són capaços d’entendre el significat d’algunes expressions amb projeccions metafòriques i metonímiques pròpies del discurs acadèmic, així com aïllar algunes variables sociolingüístiques que en condicionen el grau d’assoliment.

The theoretical paradigm of Cognitive Linguistics regards metaphor and metonymy as two of the most important cognitive mechanisms which make lexico-semantic change possible. Beyond the traditional conception that placed them exclusively in literary discourse, metaphor and metonymy have a strong presence in everyday discourse, both in the process through which new expressions are constructed (emitter) and in the one which leads to the decoding and assimilation of extralinguistic meaning (recipient). Therefore, they arise as suitable mechanisms when it comes to meeting the pragmatic needs of speakers and additionally become an unquestionable starting point for intersubjectivization. The present paper not only reveals but also analyzes the outcomes of an experiment which enabled us to check the extent to which learners of Catalan in Alicante town are capable of understanding the meaning of some expressions with metaphorical and metonymic projections typical of academic discourse, as well as to isolate a number of sociolinguistic variables which determine their level of achievement.