L’etnopoètica en la Renaixença valenciana: contextualització i vinculació amb la Corona d’Aragó

Abstract

En aquest article analitzem i contextualitzem la vinculació entre l’imaginari sobre la Corona d’Aragó i els inicis de la tasca folklòrica al segle XIX valencià. Els precedents immediats del folklore europeu van estar fortament influïts pel nacionalisme romàntic, que entenia la cultura popular com una eina per a retrobar les essències de la identitat nacional. El desvetllament de l’interès pel folklore a la Catalunya del segle XIX va beure, en bona mesura, d’aquesta concepció. Així, els folkloristes catalans van tenir un paper fonamental en l’establiment de l’imaginari col·lectiu. Al País Valencià, l’interès pel folklore fou substancialment menor i, generalment, va anar lligat als altres elements del discurs literari. Especialment, es van establir connexions entre l’etnopoètica i l’evocació de l’antiga Corona d’Aragó, que havia de servir de referent i d’esperó per a la creació literària. En les publicacions cultes de finals del XIX rarament hi ha lloc per a mostres etnopoètiques i, quan es dóna el cas, es prefereixen les composicions fortament reelaborades i literaturitzades. La creació literària va ser més important per als valencians que el foment d’un imaginari d’arrel folklòrica, però no hi ha dubte que el folklore, unit al passat medieval, va proporcionar material literari que, al capdavall, acabaria formant part d’aquell imaginari.

In this paper it is analysed and contextualised the linking between the imagery about the Crown of Aragon and the beginning of the folk work in the Valencian 19th century. The immediate precedents of the European folklore were highly influenced by the romantic nationalism, which took the folk culture as a tool to rediscover the essences of the national identity. In Catalonia, in the 19th century, the awakening of the interest in the folklore was largely swayed by this idea. Nevertheless, in the Valencian Country, the interest in the folklore was substantially lower and, in general, it was linked to other elements of the literary discourse. Particularly, it was established connections between ethnopoetics and the evocation of the old Crown of Aragon, which had to be a point of reference and a spur for the literary creation. In the highbrow publications at the end of the 19th century, there is seldom place for ethnopoetics and, when it happens, it is preferred the truly elaborated and literaturised compositions. For the Valencian people, the literary creation was more important than the promotion of a folk root imagery. However, there is no doubt that folklore, associated to the medieval past, provided literary material that, finally, ended up being part of that imagery.