L’evolució de la forma verbal cantara en català: un estudi de corpus

Abstract

L’estudi dels temps verbals és un camp ben llaurat en l’àmbit de les llengües romàniques. En català, en tenim bons estudis i monografies excel·lents. En aquest article proposem una revisió d’aquesta qüestió a partir del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA) i del Metacorpus que és el Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis (CIMTAC), i, al si d’aquest, el Corpus Informatitzat per a la Gramàtica del Català Antic (CIGCA). Aquests corpus estan desenvolupats al si de l’ISIC-IVITRA –o, amb la participació essencial d’aquest, com ara quant al CICA–. Presentem un estudi de les formes cantaraen un eix cronològic que va des dels primers exemples, al segle xii, fins al segle xvi amb l’objectiu d’identificar-ne els valors primerencs, descriure el desplegament progressiu de les formes i determinar com i quan les formes en cantara assumeixen les funcions sintàctiques típiques associades a l’imperfet de subjuntiu pròpies actualment del castellà i, també, de gran part de les varietats valencianes del català.

The analysis of verbal tenses is a well-studied topic in Romance Languages, for which there are excellent studies and monographs in what pertains to the Catalan language. In this article we offer an overview of this topic based on an analysis of several electronic corpora developed within the Institute ISIC-IVITRA or with its participation, such as: the Electronic Corpus of Old Catalan (Corpus Informatitzat del Català Antic [CICA]), the Metacorpus(that is the Electronic Multilingual Corpus of Old and Contemporary Texts, Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis [CIMTAC]), and the Electronic Corpus for the Old Catalan Grammar (Corpus Informatitzat per a la Gramàtica del Català Antic [CIGCA]). We study the forms of the verb cantara from the first examples of its use in the 12th century to the end of the 16th century. Our intention is to identify their main values, describe the progressive development, and determine how and when these forms assumed the typical syntantic functions associated with the imperfect subjunctive that are typical of Castilian and of many of the Valencian varieties of the Catalan language.