Còpies manuscrites d’impresos renaixentistes a la Biblioteca Universitària de València: el llegat d’Onofre Soler i Rubio

Abstract

Onofre Soler i Rubio va ser un dels bibliòfils més importants de la Il·lustració tardana en la València del pas del segle XVIII al XIX. Va tenir un pes específic en la societat d’aleshores, com a rector de la Universitat de València en dos períodes diferents, com a canonge de la Seu i com a bibliotecari arxiver del Capítol. Tot i això, la seua figura no ha estat suficientment tractada, malgrat que l’Arxiu de la Universitat de València i l’Arxiu Capitular ofereixen molts documents encara per classificar. Una part d’aquests havia estat assenyalada prèviament, documentació que ací es revisa, s’actualitza i es completa, a partir d’aquests dos fons documentals i de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, quant als aspectes relacionats amb el seu important llegat bibliogràfic a aquest darrer fons, de 2782 obres. D’aquestes, sols 37 són manuscrites i tres presenten la peculiaritat de ser còpies d’impresos antics, datats entre 1490 i 1561, una tècnica bastant desconeguda que, des d’època incunable, ha estat present en la transmissió textual de les obres. En aquest article s’estudien els tres còdexs, des d’una perspectiva interna i externa, que resulten mostres interessants de diferents episodis de la història del llibre, sota una mateixa estratègia de transmissió.

Onofre Soler i Rubio was one of the most important bibliophiles of the late Enlightenment in Valencia in the late 18th century and the early 19th century. He was particularly important in that society, as the rector of the University of Valencia in two different periods, as a canon of the Cathedral and as a archivist and librarian at the Chapter. However, his figure has not been sufficiently studied, even if the Archives of the University of Valencia and the Chapter offer many documents not classified yet. Some of these documents had been previously noticed. In this article they are reviewed, updated and completed with material from both collections and from the Historical Library of the University of Valencia, which includes his important bibliographic legacy of 2 782 works. Only 37 works in this legacy are handwritten and three of them have the peculiarity of being copies of ancient printed works dated between 1490 and 1561, a fairly unknown technique that has been present in the textual transmission of works since the incunabulum era. In this paper all three codices, both internally and externally, are analyzed. They are interesting samples of different episodes in the history of books with the same transmission strategy.