Extensió de la preposició per a en les construccions destinatives no finites en català. Una aproximació basada en l’ús

Abstract

En aquesta anàlisi miraré de presentar les línies bàsiques de l’evolució histórica de la preposició catalana per a en el si de les que anomene construccions destinatives (o finals) no finites. Faré servir una aproximació basada en l’ús i em circumscriuré, per qüestions d’espai, a l’anàlisi de l’obra literària més rellevant i extensa del segle XV (el Tirant lo Blanch). Atés que podem constatar una sinonímia històrica i actual en l’ús de tres preposicions –per, per a o a– en aquesta construcció, es tractarà de saber en quins contextos hi ha més probabilitat que un parlant català seleccione una de les tres preposicions i de detectar com ha anat canviant la preferència en l’ús de cada preposició dins la construcció analitzada.

Analysis of the basic lines of the historical evolution of the Catalan preposition per a within the non-finite destinative (or final) constructions. This work is based on a used-based approach and is reduced to the analysis of the most relevant and extensive literary work of the 15th century (the novel Tirant lo Blanch). Given that we can see synonymy in the historical and current use of three prepositions –per, per a o a- in this construction, the author tries to find out in which contexts the Catalan speaker is more likely to choose one of the three prepositions. It also analyzes how the preference for the use of each of these three prepositions has changed overtime.