La narrativa breu catalana vessada al romanès: les normes regidores del procés traductològic. Estudi del període 1968-2008

Abstract

Aquest article es proposa estudiar les traduccions de la narrativa breu catalana al romanès, en un panorama que reuneix escriptors com M. Rodoreda, P. Calders i dotze autors de les Illes Balears. L’anàlisi pren com a punt de partida els elements paratextuals que conformen la targeta de visita amb la qual aquestes obres es presenten al públic romanès i des d’aquesta perifèria textual, intrínsicament lligada al text literari, passa a indagar les normes i idiosincràsies que han guiat la labor traductològica: la dualitat estrangerització - domesticació, les estratègies per a superar les barreres culturals i l’empremta personal del traductor amb les conseqüències que conrea aquesta intromissió en l’estil de l’autor.