La influència dels tractats medicosexuals medievals en l’Espill de Jaume Roig

Abstract

A la fi de l’edat mitjana, el naixement de la burgesia provoca una revisió profunda en diversos àmbits. A grans trets, aquest nou col·lectiu reclama l’accés al saber, fins aleshores reservat a la noblesa. En particular, hi ha un interés especial pel saber mèdic, fet que provoca un canvi en la concepció i la difusió de la medicina. Es comencen a traduir a les llengües vernaculars les obres medicinals de tradició grecollatina, vehiculades fins aleshores en llatí, àrab o hebreu; i l’art de la medicina entra a partir d’aquests manuals a les universitats. Entre aquestes obres hi ha els manuals breus de medicina general, l’Isagoge de Joannici o els Aforismes d’Hipòcrates; i les grans obres enciclopèdiques, com ara el Canon medicinae d’Avicenna. Hi mereixen una menció especial dos tractats en català: el Tròtula de mestre Joan i l’anònim l’Speculum al foder. D’aquesta nova manera, més reglada, més organitzada, d’enfrontar-se al cos humà es podria despendre una concepció de l’ésser humà més acostada al nostre temps: una visió més objectiva. Aquest supòsit, però, no seria ajustat a les idees sobre el món arrelades a l’edat mitjana. Els referents culturals, socials i, sobretot, religiosos estaven amerats d’una ideologia patriarcal, andrògina, en què la dona era un mer apèndix de l’home; i aquesta visió del sexe femení afectava tots els camps de la vida i del saber: també, la medicina. Un bon exemple d’això mateix és l’obra Lilium medicinae, de Bernat de Gordó. D’aquestes fonts, combinació entre medicina i moralitat, beu, sens dubte, l’Espill de Jaume Roig. En aquest article analitzem, precisament, quina ha estat la influència dels tractats mèdics i morals en aquesta obra cabdal de la literatura catalana medieval.

At the end of the Middle Ages, the birth of the bourgeoisie causes a deep revision in several fields. In outline, this new class demands access to knowledge, which has been kept for the nobility until now. And, in particular, a special interest for medical knowledge arises, and this changes the conception and dissemination of medicine. Medical works from Greco-Latin tradition —written until now in Latin, Arabic or Hebrew— begin to be translated into vernacular languages; and from these manuals the art of medicine arrives to universities. Among these works we can find brief works on general medicine, the Isagoge by Johannitius or the Aphorisms by Hippocrates; and important encyclopedic works such as The Canon of Medicine by Avicenna. Two Catalan treatises deserve a special mention: Tròtula by Master Joan and the anonymous Speculum al foder. From this new —more regulated and more organized— way of dealing with the human body, a new —closer to contemporary one— approach to the human being arises: a more objective approach. However, this new ideas will not influence the concept of the world from the Middle Ages. Social, cultural and, particularly, religious references are imbued by a patriarchal androgynous ideology, in which women only were an appendage of men. And this vision of women had an influence on every area of life and knowledge, also on medicine. A good example is the work Lilium medicinae by Bernard de Gordon. The Espill by Jaume Roig is undoubtedly influenced by these sources, a combination of medicine and morality. In this article we precisely analyze the influence of medical and moral treatises in this masterpiece of Catalan medieval literature.