Enric Valor i la literaturització d’Aitana

Abstract

La coneixença del paisatge (mot que conté el terme país) que tenia Enric Valor donà pas a una sensibilitat que va anar desenvolupant com a propietari de terres, com a caçador, com a lingüista, com a lector i com a escriptor. Seguint un procés de literatització de muntanyes (Canigó, Montseny, etc.), Valor pren la serra Aitana com a espai central de dues novel·les: L’ambició d’Aleix i La idea de l’emigrant. En les dues obres és vertaderament protagonista la serra —un actant—, definida en termes grandiloqüents (colossalisme, grandiositat) i atributs paradisíacs. En la tria d’Aitana com a espai simbòlic, potser hem de tenir present que el massís muntanyós havia cridat l’atenció, al llarg del temps, de les elits alacantines, especialment durant la primera meitat de segle, quan músics (com Óscar Esplà, autor d’una Simfonia Aitana), pintors, escriptors o arquitectes (com Juan Vidal), hi acudeixen i fan les seues cases d’estiueig. Un punt de referència és, sens dubte, l’obra de Gabriel Miró: tant Las cerezas del cementerio com Años y leguas. La traducció d’Enric Valor al català, el 1967, d’aquesta última novel·la n’és la prova evident, d’un interés gens circumstancial. Una afinitat és la «fam de paisatge» del protagonista de L’ambició d’Aleix, molt pròxima a la de Sigüenza, d’Años y leguas.

Enric Valor’s knowledge of the landscape (word containing the term land) originated in him a sensibility that kept growing due to his position as land owner, hunter, linguist, reader and writer. Following the series of literary representations of mountains (Canigó, Montseny, etc.), Valor choses the mountain Aitana as central space of two of his novels: L’ambició d’Aleix and La idea de l’emigrant. In these two literary works, the mountain —as an actant— is the main character and is defined with grandiloquent terms (colossalism, grandiosity) and paradisiacal attributes. The choice of Aitana as symbolic space may have been influenced by the fact that the mountain had already attracted the attention of the elites of Alicante, specially during the first half of the 20. century, when musicians (such as Óscar Esplà, who composed an Aitana Symphony), painters, writers and architects (such as Juan Vidal) used to visit it and built their summer houses on it. A point of reference is, without doubt, Gabriel Miró’s work: Las cerezas del cementerio as well as Años y leguas. Enric Valor translated this second novel into Catalan in 1967, showing this way his non-circumstancial interest on it. A point of coincidence between the two novels is the «hunger for landscape» shown by the main character in L’ambició d’Aleix, as well as by Sigüenza, the main character in Años y leguas.