Referent i estil en el dietari

Abstract

Eloi Grasset aporta una extensa i sagaç reflexió sobre autobiografia i literatura, que ataca des de la caracterització dels dietaris com a forma de literatura («la submissió de manera explícita del text al calendari és l’única possible característica unívoca del dietari que permet el desenvolupament regular de la progressió d’escriptura») fins a la problemàtica que afecta la dissolució de límits en els gèneres literaris («el dietari i la seva inclusió en l’imaginari dels gèneres literaris representa un dels detonants per a l’explosió de la noció mateixa de gènere literari», per la qual cosa «hem d’aprendre a buscar la literatura en un altre lloc, més enllà dels gèneres»).

Eloi Grasset’s contribution is a large and sagacious reflexion on autobiography and literature, that deals with several topics, from the description of diaries as a form of literature («whose only univocal feature is its submission to the calendar, which allows a regular development of the writing progression») to the difficulties affecting the setting of limits for the classification of literary genres («the diary and its inclusion in the imaginary of the literary genres is one of the causes of the boom of the very notion of literary genre», which is why «we should learn to search for literature somewhere else, beyond the genres»).