La consciència del prestigi lingüístic entre els joves: una aportació a l'estudi descriptiu de la inseguretat lingüística formal al País Valencià

Abstract

En aquest article presentem els resultats d'una investigació a gran escala sobre la Inseguretat Lingüística formal o laboviana (ILF). La mostra és representativa de l'univers estudiat -els joves valencians dels dos darrers cursos de l'ensenyament obligatori- i està formada pet 2190 estudiants entre 14 i 16 anys de 31 centres d'educació secundària de les localitats del País Valencià on es parla la llengua catalana. La ILF és un índex de la percepció que tenen els parlants de la distància que hi ha entre els seus usos lingüístics i les formes lingüístiques més prestigioses. En l'article es presenten els resultats de la ILF en l'ús de tretze variables fonètiques, morfològiques i lèxiques. S'hi descriu el fenomen de la inseguretat lingüística formal, l'abast que té entre els joves i les tendències que presenta en relació a altres variables sociolingüístiques rellevants com són la primera llengua dels enquestats i la tipologia lingüística del programa educatiu que segueixen. L’article demostra l’interés de la descripció de la ILI' i de les tendències en què es manifesta com una eina valuosa per a l'anàlisi de l'evolució del model de llengua, la planificació lingüística, l'establiment de la llengua estàndard o l'ensenyament escolar de les llengües.

This paper presents the results of a research on a large scale about Formal Linguistic Insecurity (or the Lavobian approach). This sample is representative of the universe studied -young Valencians in their two last courses of compulsory education- and it consists of 2190 students between 14 and 16-years-old of 31 secondary schools in the Valencian Country where Catalan is spoken. The ILI is an index of the perception that speakers have of the existing distance between their linguistic uses and more prestigious linguistic forms. The results of the ILI in the use of thirteen phonetic, morphological and lexical variables are shown in this paper, the phenomenon of formal linguistic insecurity is described, as well as the scope that it has between youngsters and the trends that it shows in connection with other relevant sociolinguistic variables such as the first language of the polled ones and the linguistic typology of the educational program they follow. This article shows the interest of the ILI description and its validity as a tool for the analysis of the evolution of the model of language, the linguistic planning, the establishment of the standard language or the teaching of languages.