La expulsión del paraíso: la literatura como peregrinaje

Abstract

L’exili es dibuixa al llarg de la història com un eix vertebrador i generador de literatura; en aquest sentit, l'article al·ludeix a obres que, des de ben antic, s’han referit al viatge i a l’exili i s’han convertit en referents literaris que han servit de punt de partida als models actuals. Així, el Gènesi, L’Odissea d’Homer, La Cançó de Roland, El Cantar de Mio Cid, el Quixot o el mateix Tirant lo Blanch, entre d’altres, esdevenen referents que demostren el gust ancestral de la humanitat pel viatge; un viatge que pot esdevenir mític o llegendari, tot i que en d’altres ocasions és un viatge real, en tant que físic, però també imaginari, en tant que psicològic o mental. I, per què no, arribats ja a l’era digital, el viatge es converteix en moltes ocasions en un simple simulacre.