Rata de dos patas: análisis de insultos en el español de España en el siglo XXI

Empreu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem http://hdl.handle.net/10045/142750
Información del item - Informació de l'item - Item information
Títol: Rata de dos patas: análisis de insultos en el español de España en el siglo XXI
Títol alternatiu: Two-legged rat: An analysis of insults in Spanish of Spain in the XXI century
Autors: Méndez Santos, María del Carmen | Duñabeitia Landaburu, Jon Andoni | Pérez Bernabeu, Aarón
Paraules clau: Insultos | Disfemismo | Español actual | España | Lingüística | Insults | Dysphemisms | Modern Spanish | Spain | Linguistics
Data de publicació: 2024
Editor: Universidade de Brasília. Núcleo de Estudos de Linguagem e Sociedade (NELiS) | Pontificia Universidad Católica de Chile | Universidad de Alicante. Instituto Interuniversitario de Lenguas Modernas Aplicadas (IULMA)
Citació bibliogràfica: Discurso & Sociedad. 2024, 18(1): 116-152. https://doi.org/10.14198/dissoc.18.1.5
Resum: Esta investigación analiza los insultos más frecuentemente recuperados en una prueba de disponibilidad léxica en el español actual de España. El objetivo es ofrecer un estudio desde una perspectiva cultural, cognitiva y lingüística e informar de ello a profesionales de la lengua. Para ello se elaboró un cuestionario digital donde los informantes debían escribir los tres primeros insultos que más frecuentemente usan. Se documentaron 1108 insultos diferentes. Posteriormente analizamos dicho listado de insultos fonética, morfológica, semántica, léxica y pragmáticamente. Asimismo, prestamos atención a aspectos culturales y sociales. Las principales conclusiones de este trabajo son que los insultos más usados son gilipollas, imbécil, cabrón/a, subnormal, hijoputa, tonto/a, idiota, puto/a, capullo/a, payaso/a. Se puede señalar al respecto que no hay apenas diferencias entre las respuestas de hombres y mujeres. Sobre la edad podemos indicar que la juventud usa más gilipollas y las personas más mayores, cabrón/a. En cuanto al origen geográfico se perciben variantes diatópicas de un mismo concepto. Desde el punto de vista fonético, el modo de articulación y la tensión articulatoria parecen mostrar una preferencia por oclusivas y fricativas que ofrecen mayor amenaza sonora. Morfológicamente los insultos apenas presentan productividad mediante la prefijación y triunfa principalmente la composición. Semánticamente destaca que las resemantizaciones, las extensiones de significado y las metáforas son los mecanismos más productivos. Hablando concretamente, parece que los temas culturalmente más ofensivos son las conductas socialmente reprobables y la ofensa a la capacidad mental. Socialmente se atestigua que ciertos comportamientos sexuales son más reprochados a mujeres que a hombres. Desde el punto de vista pragmático documentamos diferentes mecanismos atenuadores e intensificadores. | This research analyzes the insults most frequently retrieved in a lexical availability test in contemporary Spanish from Spain. The aim was to offer an analysis from various perspectives: cultural, cognitive and linguistic and to inform language professionals about it. For this purpose, a questionnaire was developed. In this digital questionnaire the informers should write their three most common used insults. As a result, 1,108 different insults were documented. We later proceeded to analyze those from a phonetic, morphological, semantic, lexical and pragmatic point of view. Likewise, we paid attention to cultural and social aspects. The main conclusions of this work are that the insults most used in Spain are gilipollas, imbécil, cabrón/a, subnormal, hijoputa, tonto/a, idiota, puto/a, capullo/a, payaso/a. It can be noted that there are hardly any differences between the responses of men and women. Regarding age, youth use more asshole and older people,bastard. Regarding geographical origin, diatopic variants of the same concept are found. From a phonetic perspective, there is a preference for stops and fricatives consonants that offer greater threat than other sounds. Morphologically, insults hardly present productivity through prefixation and mainly composition is used. From a semantic perspective, it can noted that resemantizations, extensions of meaning and metaphors are the most productive mechanisms. Particularly speaking, it seems that the most culturally offensive topics are socially reprehensible behaviors and offenses to mental capacity. Socially it is attested that certain sexual behaviors are more reproached to women than to men. From the pragmatic view we document different attenuating mechanisms and intensifying mechanisms.
URI: http://hdl.handle.net/10045/142750
ISSN: 1887-4606
DOI: 10.14198/dissoc.18.1.5
Idioma: spa
Tipus: info:eu-repo/semantics/article
Drets: © 2024 María del Carmen Méndez Santos, Jon Andoni Duñabeitia & Aarón Pérez Bernabeu. Este trabajo se comparte bajo la licencia de Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons (CC BY-NC-SA 4.0): https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
Revisió científica: si
Versió de l'editor: https://doi.org/10.14198/dissoc.18.1.5
Apareix a la col·lecció: Discurso & Sociedad - 2024, Vol. 18, N. 1

Arxius per aquest ítem:
Arxius per aquest ítem:
Arxiu Descripció Tamany Format  
ThumbnailDiscurso&Sociedad_2024_18_05.pdf994,14 kBAdobe PDFObrir Vista prèvia


Tots els documents dipositats a RUA estan protegits per drets d'autors. Alguns drets reservats.