Una visió crítica i irònica de la Barcelona dels anys vint i trenta en la literatura de Carles Soldevila

Abstract

La trajectòria literària de Carles Soldevila (1892-1967) és una peça clau per a entendre la consolidació de la narrativa catalana en els anys 30 del segle passat. La seua voluntat didàctica el portà a redactar diversos textos assagístics i periodístics on mostrava al lector que cercava, la burgesia barcelonina d’aleshores, uns models de conducta i de civilitat que connectaven amb diversos objectius del Noucentisme. En la seua prosa narrativa se centrava en espais de l’Eixample barceloní on localitzava, amb una fina visió irònica, alguns dels seus excessos urbanístics i decoratius. A Soldevila li interessava l’evolució de la ciutat i dels seus habitants. Una Barcelona que havia enderrocat les murades més antigues i havia optat per uns nous barris més funcionals i moderns que centraven l’espai dels seus relats. Una visió de la ciutat contrastada amb altres capitals europees, fonamentalment París, el mirall on emmarcar la voluntat de progrés dels seus conciutadans.

The literary career of Carles Soldevila (1892-1967) is key to understand the consolidation of Catalan narrative in the 30s. His didactic desire led him to write several essays and journalistic texts that showed his reader, the Barcelona bourgeoisie, models of conduct and civility connected with several objectives of Noucentisme. In his narrative prose he focused on areas of Barcelona's Eixample where he located some of its urban and decorative excesses with a subtle ironic perspective. Soldevila was interested in the evolution of the city and its inhabitants. A Barcelona that had demolished its oldest walls and had opted for more functional and modern new neighborhoods, that were the space for his stories. His view of the city contrasted with other European cities, mainly Paris, the mirror framing the progress of their fellow citizens.