La casa com a espai simbòlic en tres poemaris de Vicent Andrés Estellés

Abstract

El treball fa una anàlisi de la representació literària de l’espai domèstic en tres obres de Vicent Andrés Estellés: Primera soledad (1956), La nit (1956) i «Coral romput» (1957). Aquestes tres obres tracten el tema de la mort de la primera filla del poeta, per la qual cosa ens centrarem a establir relacions entre el procés de dol i la caracterització que es fa de l’espai domèstic, concretament de la casa. Al llarg de l’estudi de les obres, veurem com la casa queda caracteritzada com un espai que allotja el dol i alhora allotja un jo poètic el qual estableix un fort vincle entre la superació d’aquest procés, l’espai domèstic i la relació entre l’espai i la dimensió física del jo, el cos. L’estudi es desenvolupa a partir de l’anàlisi de tres composicions fonamentals que són les mostres més representatives de les obres esmentades anteriorment.

The aim of this paper is to analyse the literary representation of the domestic space among three works whose author is Vicent Andrés Estellés: Primera soledad (1956), La nit (1956) and «Coral romput» (1957). These works refer to the death of the poet’s first daughter and, as a consequence, the relationship between the mourning process and the domestic space portrayal, especially the home space, will be explored. Throughout the study of the works will see how the house is characterized as a space that hosts both the mourning and a poet’s self that establishes a strong link among the overcoming of this process, the domestic space and the relationship between the space and the physical dimension of the self, i.e. the body. The study focuses on three fundamental compositions that are the most representative sample of the aforementioned works.