Morfologia valorativa i canvi semàntic. El procés de subjectivació del sufix ‑et/eta en català antic

Abstract

El sufix -et/eta presenta en català contemporani tres valors: (a) un de menys subjectiu, pel qual modifica l’extensió o la intensitat del significat denotat pel lexema; (b) un de subjectiu, pel qual valora positivament o negativament la base que modifica; i (c) uns valors pragmàtics, de caràcter intersubjectiu, vinculats a l’expressió de la cortesia o l’atenuació. Aquesta situació en sincronia és resultat d’un procés diacrònic de canvi semàntic. Per explicar-lo, hem analitzat semànticament el sufix -et/-eta en català antic amb dades de corpus i hem explicat les tendències de canvi observades. D’acord amb els resultats, i seguint la tendència d’(inter)subjectivació definida per E. C. Traugott, el sufix passa de denotar valors vinculats a la dimensió i l’extensió durant els s. xiii i xiv, a desenvolupar uns nuclis més subjectius especialment durant els s. xv i xvi, vinculats a la valoració subjectiva o emocional. I, fins i tot, des de la darreria del s. xv es documenten usos del sufix de caràcter intersubjectiu. Hem explicat el procés com a resultat de la convencionalització d’implicatures conversacionals, fruit de metonímies del tipus causa & efecte.

The suffix -et/eta has three values in contemporary Catalan: (a) a less subjective one, by which it modifies the extension or intensity of the meaning denoted by the lexeme; (b) a subjective one, by which it positively or negatively evaluates the lexeme it modifies; and (c) some pragmatic values, with an intersubjective nature, linked to the expression of politeness or attenuation. This situation in synchrony is the result of a diachronic process of semantic change. To explain this situation, we have semantically analysed the suffix -et/-eta in Old Catalan with corpus data and explained the observed trends of change. According to the results, and following the trend of (inter)subjectification defined by E. C. Traugott, the suffix goes from values linked to dimension and extension during the 13th and 14th centuries, to developing more subjective nuclei especially during the 15th and 16th centuries, linked to subjective or emotional evaluation. And even from the end of the 15th century onwards, inter-subjective uses of the suffix are documented. We have explained the process as a result of the conventionalisation of conversational implicatures, the result of metonymies of cause & efect type.