Teresa de Cartagena i Isabel de Villena: dues escriptores religioses del segle XV cara a cara

Abstract

En el context de la tardor medieval, viuen i escriuen dues escriptores ibèriques coetànies particularment interessants tant per les seues trajectòries biogràfiques com per els seus fruits literaris. Es tracta de la castellana Teresa de Cartagena i de la valenciana Isabel de Villena, dues de les poques dones que fan literatura a l’Europa de l’Edat Mitjana. Tant l’una com l’altra són monges i les seues obres respectives entronquen amb gèneres de la literatura espiritual i religiosa de l’època. Sense perjuí d’escriure dins dels paràmetres generals propis dels models literaris que els serveixen de referents, tant Teresa de Cartagena com Isabel de Villena incorporen als seus textos certes singularitats, entre les quals ocupa un lloc rellevant l’evident perspectiva filògina que hi adopten. Aquesta, en puritat, no s’ha d’interpretar com a indici d’un hipotètic posicionament feminista avant la lettre, sinó, més pròpiament, com una estratègia al servei d’un objectiu pragmàtic personal, en el cas de l’autora castellana, o didascàlic, en el de la valenciana. L’acarament dels perfils biogràfics d’aquestes dues autores i de les seues obres respectives ens permet identificar les concomitàncies que les acosten i les diferències que les separen, alhora que entendre millor alguns dels trets més originals dels seus discursos literaris respectius.

Two contemporary Iberian women writers live and write in the context of the medieval autumn: the Castilian Teresa de Cartagena and the Valencian Isabel de Villena, two of the few women writing literature in Europe in the Middle Ages. They are particularly interesting both for their biographical trajectories and for their literary fruits. Both are nuns and their respective works refer to genres of the spiritual and religious literature of the time. Without prejudice to writing within the general parameters of the literary models that serve as references, both Teresa de Cartagena and Isabel de Villena incorporate in their texts certain singularities among which the evident philogynous perspective they adopt occupies a prominent place. This, in its purity, should not be interpreted as an indication of a hypothetical feminist positioning avant la lettre, but, more properly, as a strategy at the service of a personal pragmatic objective, in the case of the Castilian author, or didactic, in that of the Valencian. The closeness of the biographical profiles of these two authors and their respective works allows us to identify the concomitances that bring them closer and the differences that separate them, while at the same time allowing us to better understand some of the most original features of their respective literary discourses.