Proveïment de grups caçadors i recol·lectors en dipòsits amb sílex ressedimentat: Mas del Batle (Alcoi, Alacant), una nova àrea de captació del litotipus Mariola

Abstract

En el present treball, es realitza l’estudi geoarqueològic d’un col·luvió plistocé associat al desmantellament d’un altre dipòsit detrític d’origen miocé i amb registre arqueològic inèdit: Mas del Batle (Alcoi, Alacant). El registre lític arqueològic recuperat s’ha analitzat tant litològicament com tecnològicament i evidencia un aprofitament específic del litotipus Mariola de sílex maastrichtià. Aquest sílex procedeix de les roques calcàries supracretàciques maastrichtianes que afloren a la serra de Sotarroni i que foren sotmeses a un procés erosiu durant el lapse languià­serraval·lià. Durant fases plistocèniques, un nou procés erosiu va comportar l’alliberament dels còdols de sílex, què s’incorporaren a les litologies col·luvials i al·luvials. A més, s’ha identificat la presència de ma terials lítics arqueològics associats a fases holocenes i a les primeres societats jerarquitzants, així com a fases supraplistocenes i a poblacions caçadores i recol·lectores neandertals i posteriors. Els materials associats a tecnologia compatible amb la manufacturada per agents neandertals consisteixen en ascles corticals, nuclis en estats inicials d’explotació i una producció d’ascles desenvolupada amb escassa proporció cortical. La nova àrea de captació i talla se suma a altres documentades des dels anys setanta del segle passat a la vall de Polop i al llarg dels cursos alt i mitjà del riu Serpis, el qual emfatitza la rellevància d’aquest tipus de llocs arqueològics. Així mateix, l’estudi comparatiu amb el sílex utilitzat en llocs arqueològics propers posa de manifest que el sílex Mariola fou una de les principals matèries primeres silícies emprades pels grups caçadors i recol·lectors plistocens que van habitar la regió del quart estadi isotòpic endavant.

En el presente trabajo, se realiza el estudio geoarqueológico de un coluvión pleistoceno asociado al desmantelamiento de otro depósito detrítico de origen mioceno y con registro arqueológico inédito: Mas del Batle (Alcoi, Alacant). El registro lítico arqueológico recuperado se ha analizado tanto litológica como tecnológicamente y evidencia un aprovechamiento específico del litotipo Mariola de sílex maastrichtiense. Este sílex procede de las rocas calizas su pracretácicas maastrichtienses que afloran en la sierra de Sotarroni y que fueron sometidas a un proceso erosivo durante el lapso languiense­serravalliense. Durante fases pleistocénicas, un nuevo proceso erosivo comportó la liberación de los cantos de sílex, que se incorporaron a las litologías coluviales y alu viales. Además, se ha identificado la presencia de materiales líticos arqueológicos asociados a fases holocenas y a las primeras sociedades jerarquizantes, así como a fases suprapleistocenas y a poblaciones cazadoras y recolectoras neandertales y posteriores. Los materiales asociados a tecnología compatible con la manufacturada por agentes neandertales consisten en lascas corticales, núcleos en estados iniciales de explotación y una producción de lascas des arrollada y con escasa proporción cortical. La nueva área de captación y talla se suma a otras documentadas desde los años setenta del siglo pasado en el valle de Polop y a lo largo de los cursos alto y medio del río Serpis, lo que enfatiza la relevancia de este tipo de sitios arqueológicos. Asimismo, el estudio comparativo con los sílex utilizados en sitios arqueológicos cercanos pone de manifiesto que el sílex Mariola fue una de las principales materias primas silíceas empleadas por los grupos cazadores y recolectores pleistocenos que habitaron la región del cuarto estadio isotópico en adelante.

In this work, we carry out the geoarchaeological study of a Pleistocene colluvium associated with another Miocene detrital deposit dismantlement, and containing unpublished archaeological record: Mas del Batle (Alcoi, Alacant). The recovered archaeological lithic record has been analysed as lithologically as technologically, and evinces a specific exploitation of the Mariola lithotype of Maastrichtian flint. This flint comes from the Upper Cretaceous Maastrichtian limestones outcropping in the Sotarroni ridge, which were subjected to an erosive process during the Langhian­Serravallian lapse. During Pleistocene times, a new erosive process implied the release of the flint cobbles, which joined the colluvial and alluvial lithologies. Furthermore, it has been identified the pre sence of archaeological lithic materials associated to Holocene phases and to the first hierarchising societies, as well as to Upper Pleistocene phases and to Neanderthal and posterior hunter­gatherer populations. The materials associated to technology that is compatible with that manufactured by Neanderthal agents consists of cortical flakes, cores in initial stages of exploitation, and a developed flake production with scarce cortical proportion. The new provisioning and knapping area is added to other ones documented since the past­century seventies in the Polop valley and throughout the upper and middle courses of the Serpis river, which emphasises the relevance of this kind of archaeological sites. Additionally, the comparative study with flints being utilised in nearby archaeological sites reveals that the Mariola flint was one of the main siliceous raw materials being employed by the Pleistocene hunter and gatherer groups inhabiting this region from the fourth isotopic stage onwards.