Cómo construimos las emociones en la entonación coloquial

Abstract

El objetivo de este artículo es analizar la entonación emocional en español. Los datos obtenidos permitirán determinar si el análisis de la prosodia refrenda o no una visión constructivista de las emociones (Barrett, 2017). Con este fin, hemos examinado cómo se comportan los rasgos melódicos en un corpus de 70 enunciados coloquiales, estableciendo cuáles son, hipotéticamente, las huellas prosódicas emocionales usadas por los hablantes. Los resultados apoyan algunas tendencias generales, es decir, la existencia de un modelo general de rasgos melódicos emocionales que se manifiesta de forma estadísticamente significativa. No obstante, los resultados no parecen respaldar la hipótesis de huellas prosódicas excluyentes adscritas a cada emoción. De este último dato, puede derivarse que el comportamiento prosódico de los hablantes parece respaldar una visión constructivista de las emociones.

L’objectiu d’aquest article és analitzar l’entonació emocional en espanyol. Les dades obtingudes per-metran determinar si l’anàlisi de la prosòdia ratifica o no una visió constructivista de les emocions (Barrett, 2017). A aquest efecte, hem examinat com es comporten els trets melòdics en un corpus de 70 enunciats col·loquials, establint quines són, hipotèticament, les empremtes prosòdiques emocionals usades pels parlants. Els resultats donen suport a algunes tendències generals, és a dir, l’existència d’un model general de trets melòdics emocionals que es manifesta de forma estadísticament significa-tiva. No obstant això, els resultats no semblen donar suport a la hipòtesi d’empremtes prosòdiques excloents adscrites a cada emoció. D’aquesta última dada, es pot derivar que el comportament prosòdic dels parlants sembla donar suport a una visió constructivista de les emocions.

The aim of this paper is to analyse how emotions are expressed in Spanish intonation. The data here obtained will help determining whether or not a constructivist approach to emotions (Barret, 2017) is validated by a prosodic analysis. To this end, the melodic features in a corpus of 70 colloquial utter-ances have been examined, in order to establish the prosodic indicators left by the speakers when they express their emotions. The results seem to support some general tendencies, i.e. the existence of a general pattern of melodic features associated to the expression of emotions, which is significantly manifested in the statistics. However, the results do not seem to support the hypothesis of the existence of exclusive prosodic traces for each emotion. From the latter, it can be established that the prosodic behaviour of speakers seems to support a constructivist approach to emotions.