El cas únic de no menys ‘encara que, malgrat això’ en el Curial e Güelfa i un altre italianisme no observat

Abstract

El Curial e Güelfa se’ns descobreix com tot un repte filològic a l’hora de caracteritzar el català amerat de multilingüisme i multiculturalitat que presenta; i, encara més, si, atenent a la repercussió d’aquest model de llengua per al català contemporani, examinem la filigrana de construccions amb què està teixit. En aquest treball, ens fixem en la primera i l’única documentació en català de no menys amb el valor concessiu de ‘encara que, malgrat això’. Per fer-ho, recorrem a la lexicografia històrica de les llengües ambientals de la Nàpols de l’època (el francès i l’italià) i a les fonts literàries (autors i textos, obres, tòpics i figures literàries) de què beu l’obra. Així, mirarem de discernir si, efectivament, no menys és un altre italianisme, en aquest cas, no observat fins ara. Viu en el model lingüístic de l’autor, sembla que no menys fou empeltat en un exemple del català del Curial e Güelfa a tall de «transferència lingüística».

Curial and Guelfa reveals itself to us as quite a philological challenge when it comes to characterizing Catalan, which is rich in multilingualism and multiculturalism; and, even more so, if, considering the repercussion of this language model for contemporary Catalan, we examine the filigree of constructions with which it is woven. In this work, we look at the first and only documentation in Catalan of no menys with the concessive value of ‘even though, in spite of ’. To do this, we turn to the historical lexicography of the environmental languages of Naples at the time (French and Italian) and to the literary sources (authors and texts, works, clichés and literary figures) from which the work. Thus, we will try to discern if, indeed, it is another Italianism, in this case, not observed until now. Alive in the author’s linguistic model, it seems that no menys was grafted onto an example of the Catalan of the Curial and Guelfa in the form of «language transfer».