La monotonicitat i la dislocació a la dreta en català

Abstract

L’objectiu de l’article és estudiar la relació entre la dislocació a la dreta i la monotonicitat, tant creixent com decreixent. D’entrada, hem establert que en una llengua de focus final com el català, el focus no final és emfàtic; i, a continuació, hem interpretat la dislocació a la dreta a partir de la presència o absència d’un tret: si implica contrast. Metodològicament, pel que fa a la part que estudia la monotonicitat i la dislocació, hem analitzat un conjunt ampli de casos per buscar-hi generalitzacions que relacionin la monotonicitat, la definitud i la interpretació de cancel·lar o no una pressuposició. Per valorar aquesta variació multifactorial, hem recorregut als parells mínims: revisem sistemàticament la relació entre monotonicitat i cancel·lació de pressuposició, tant quan entre la dislocació i l’antecedent hi ha contrast com quan no. Respecte dels resultats, la monotonicitat creixent sembla l’opció principal en les dislocacions a la dreta. Per exemple, hem pogut comprovar que no presenta restriccions en la definitud, mentre que la decreixent, sí. D’altra banda, en els casos en què hi ha contrast, la monotonicitat creixent pot cancel·lar pressuposicions; per contra, la decreixent no les pot cancel·lar del tot. En les situacions sense contrast, al contrari que la monotonicitat decreixent, la creixent, de vegades mitjançant la identitat, funciona amb antecedents no lingüístics, demostratius o epítets. Com a conclusions, les dades mostren clarament que la monotonicitat creixent és l’opció principal per a dislocació a la dreta tant quan hi ha contrast com quan no, com hem dit, i això ens porta a afirmar que el contrast no és el responsable que hi hagi dislocació o no, sinó que el responsable és l’èmfasi. Si considerem l’èmfasi responsable de la monotonicitat creixent, en una relació membre/conjunt, per exemple, emfasitzar amb la dislocació a la dreta que ens falta el conjunt implica emfasitzar que ens en falta un membre; en canvi, emfasitzar dislocant a la dreta que ens falta un membre d’un conjunt no implica que ens falti tot el conjunt.

The aim of this article is to study the relationship between right dislocation and both upward and downward monotonicity. To start with, we establish that in a final focus language such as Catalan, the non-final focus is emphatic. Then we interpret right dislocation, taking into account the presence or absence of a single trait: whether right dislocation implies contrast. Methodologically, regarding the part that studies monotonicity and dislocation, we analyse a broad set of cases, looking for generalizations that link monotonicity, definiteness, and an interpretation of whether or not to cancel a presupposition. In order to assess this multi-faceted variation, we use minimal pairs to check the relationship between monotonicity and the cancellation of presupposition, both when dislocation and its antecedent are contrastive and not. With regard to the results, upward monotonicity seems to be the main option in right dislocations. For example, we find that there are no restrictions on definiteness with upward monotonicity, but with downward monotonicity we find restrictions. Then, in cases with contrast, upward monotonicity might cancel presuppositions, while downward monotonicity does not cancel them out altogether. In contrast, unlike in downward monotonicity, upward monotonicity—sometimes through identity—works with non-linguistic, demonstrative, or epithet antecedents. As for the conclusions, the data clearly shows that upward monotonicity is the main choice for right dislocation, both when there is contrast and when there is not, as we have stated. This leads us to suggest that contrast is not responsible for the presence or lack of dislocation, but emphasis is. If we consider emphasis to be responsible for upward monotonicity, in a member/set relationship, for example, emphasising with right dislocation that we lack a set means emphasising that we lack a member; however, emphasising with right dislocation that we lack a member does not imply that we lack the whole set.