Andròmaca en la literatura catalana contemporània: de Salvador Espriu a Magí Sunyer, un trajecte hipertextual

Abstract

L’objectiu principal del present article ha estat analitzar a la llum dels diferents hipotextos, en especial la Ilíada d’Homer, l’Eneida de Virgili i l’Andromaque de Jean Racine, dos relats en llengua catalana protagonitzats per la figura d’Andròmaca: la prosa «Andròmaca» (1976/1981) del volum Les roques i el mar, el blau de Salvador Espriu (1913-1985), una de les seves darreres obres publicades, i el conte homònim de l’escriptor i investigador universitari del Camp de Tarragona Magí Sunyer (1958), recollit a Andròmaca i el centaure (2014). L’aplicació dels plantejaments de Gérard Genette sobre el funcionament de la hipertextualitat ha permès, en definitiva, aprofundir en la construcció intertextual de les obres catalanes seleccionades i establirne l’adscripció estètica i ideològica: la visió tràgica de la vida i el jansenisme en el cas de la transposició d’Espriu, i la postmodernitat i el feminisme en el interessant cas del text de Sunyer, situat entre el travestiment i la transposició.

The main goal of this paper is to analyze two Catalan literary texts in which the main character is Andromache: the potrait «Andromache» (1976/1981) in the book Les roques i el mar, el blau by Salvador Espriu (1913-1985), one of his last works, and the short-story «Andromache,» from Andròmaca i el centaure (2014) by Magí Sunyer (1958), a writer and university researcher from the Tarragona region. Applying Gérard Genette’s theory on how hypertextuality operates in literary texts, the present analysis considers several hypotexts, specifically, Homer’s Iliad, Virgil’s Aeneid, and Andromache by Jean Racine. Finally, we discuss the intertextual construction of both texts in greater depth and define their aesthetic and ideological ascription: a tragic view of life and Jansenism in Espriu’s transposition, and postmodernity and feminism in Sunyer’s short-story, an interesting case between travesty and transposition.