Els primers homes. Vida i obra d’Albert Camus en el context de les comunitats europees d’origen mediterrani a Algèria

Abstract

El primers homes simbolitzen per a Albert Camus la primera generació d’algerians d’origen europeu. El primer home és també el seu pare, els seus orígens, una història desconeguda tamisada pel silenci i la pobresa. I tanmateix, aquest silenci, un amor de mare callat i constant, i aquesta pobresa il·luminada pel sol i pels reflexos de la Mediterrània, impulsen Camus a la cerca d’aquest primer home: el seu pare, el seu avi, el seu besavi. En la seua novel·la pòstuma i autobiogràfica Le premier homme, Camus es submergeix en els seus records d’infància i joventut, i hi descobreix tota una comunitat emigrada d’origen europeu i mediterrani que, juntament amb els seus avantpassats, arribaren i s’instal·laren a l’Algèria colonial buscant una vida millor. Aquest treball s’interessa per les característiques i el destí d’aquesta comunitat.

For Albert Camus, the first men symbolise the first generation of Algerians of European origin. The first man is also his father, his origins, an unknown history sifted by silence and poverty. And yet this silence, a silent and constant mother's love, and this poverty illuminated by the sun and the reflections of the Mediterranean, drive Camus in search of this first man: his father, his grandfather, his great-grandfather. In his posthumous, autobiographical novel Le premier homme, Camus delves into his memories of childhood and youth, and discovers a whole emigrant community of European and Mediterranean origin who, along with their ancestors, arrived and settled in colonial Algeria in search of a better life. This work is interested in the characteristics and destiny of this community.