Notes sobre la poesia de Fuster: el jo convuls

Abstract

Podem definir la figura de Joan Fuster com la d’un escriptor polièdric, en el sentit que el seu jo, la seua subjectivitat, és el vèrtex des del qual es projecta sobre diversos gèneres i temàtiques. Però el jo no és tan unitari com semblaria, sinó que pot experimentar convulsions i fins i tot escindir-se, en especial quan opera en el terreny emocional de la producció poètica. Una comparació de l’erotisme líric fusterià amb el del seu coetani Vicent Andrés Estellés ajuda a entendre les seues característiques. Si bé les contradiccions “racionals” són assumides per l’assagista com un moviment lliure del pensament, les contradiccions més íntimes, manifestades en la poesia, són més cridaneres i difícils d’assumir amb coherència. Probablement és per això que, en la seua trajectòria com a escriptor, Fuster va abandonar la creació poètica i va optar per l’assaig com a gènere on es trobava més còmode i amb més eficàcia per a actuar en l’esfera pública de la seua societat.

We can define the figure of Joan Fuster as that of a polyhedral writer, in the sense that his self, his subjectivity, is the vertex from which he projects himself on various genres and themes. However, the self is not as unitary as it would seem, but may experience convulsions and even split, especially when operating in the emotional realm of poetic production. A comparison of Fuster’s lyrical eroticism with that of his contemporary Vicent Andrés Estellés helps to understand its characteristics. While «rational» contradictions are assumed by the essayist to be a free movement of thought, the more intimate contradictions, manifested in poetry, are more striking and difficult to consistently assume. This is probably why, in his career as a writer, Fuster abandoned poetic creation and opted for the essay as a genre where he was more comfortable and more effective to act in the public sphere of his society.