La proposta autobiogràfica d’Isabel-Clara Simó

Abstract

Els racons de la memòria (2009) esdevé una obra singular dins la trajectòria literària d’Isabel-Clara Simó que contribueix a perfilar la seua imatge pública, la seua identitat literària, a través d’un retrat que defuig fer del jo el centre de la narració per a ocupar-se dels altres. En aquest estudi l’analitzem en el context de la literatura autobiogràfica catalana -des dels seus paràmetres crítics-, i també en relació amb la resta de l’obra assagística de l’autora.

Els racons de la memòria (2009) is unique among Isabel-Clara Simó’s literary work, and it has contributed to shaping her public image, her literary identity, by painting a portrait that avoids making the self the center of the narrative and instead puts focus on others. In the present study, we consider this in the context of autobiographical Catalan literature—from a critical point of view—and in relation to the rest of the author’s essay work.