El tàndem Maria-Eva en la Vita Christi de sor Isabel de Villena

Abstract

La Vita Christi de sor Isabel de Villena (1497) presenta la biografia de Jesús i de la seua mare, Maria, com la materialització en la Terra del pla dissenyat per Déu en el cel per a possibilitar la redempció del gènere humà, sumit en desgràcia ran de la comissió del pecat original. D’acord amb la tradició cristiana, Eva en va ser la responsable principal, mentre que, en el pol oposat, la Verge Maria contribuí de manera decisiva a esmenar-lo en acceptar esdevenir l’instrument necessari de l’encarnació de Déu en Jesús, perquè amb la seua passió i mort redimira la humanitat caiguda. En l’obra de sor Isabel l’antítesi entre aquests dos personatges femenins es difumina de manera notable, mitjançant el feeling que s’estableix entre les dues dones, ara absolutament compromeses en la restauració de l’ordre que una d’elles havia trencat temps enrere.

The Vita Christi of Sister Isabel de Villena (1497) presents the biography of Jesus and his mother, Mary, as the materialization on Earth of the plan designed by God in Heaven to enable the redemption of mankind, sunk in disgrace as a consequence of original sin. According to the Christian tradition, Eve was the main person responsible for this, while, at the opposite pole, the Virgin Mary contributed decisively to amend it when she agreed to become the necessary instrument of the incarnation of God in Jesus, so that with his passion and death redeemed fallen humanity. In the work of Sister Isabel, the antithesis between these two female characters is blurred considerably, through the feeling that is established between the two women, now absolutely committed to the restoration of the order that one of them had broken a long time ago.