Fabra i l’autoritat lingüística al País Valencià: la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939)

Abstract

Davant la dificultat d’acceptar al País Valencià l’autoritat lingüística de l’IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la tasca de depurar i de redreçar la llengua i admeté que la constitució d’un centre d’estudis filològics al País Valencià hi podria ajudar. No es pronuncià sobre les Normes de Castelló, però s’interessà per la seua aplicació i, com a president de l’IEC, mantingué una bona relació amb l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939), creat per Francesc Bosch i Morata a imitació de l’IEC. La creació de l’Institut d’Estudis Valencians (= IEV) fou una aspiració constant del valencianisme polític i cultural a partir dels anys 10 del segle XX, motivada en bona part per l’absència d’una representació valenciana a la Secció Filològica de l’IEC fins al 1961. L’IEV es dotà també d’una Secció Filològica, el secretari, i factòtum de la qual, fou Carles Salvador, alhora secretari de l’IEV. Salvador elaborà un pla lexicogràfic, del qual només es va poder acomplir en la pràctica l’inèdit Vocabulari Castellà-Valencià a ell encarregat. L’IEV és un precedent de l’AVL, però amb diferències notables.

Given the difficulty of accepting the linguistic authority of the IEC and the codification of the Catalan language in the Valencian Country, Fabra acknowledged in at least three statements (1918, 1930 and 1937) that it was the Valencian writers’ task to refine and straighten the language and admitted that the establishment of a philological studies center in the Valencian Country could be helpful for such a purpose. He did not comment on the Normes de Castelló, but he was interested in implementing them and, as the president of the IEC, he maintained a good relationship with Institut d’Estudis Valencians (1937-1939), created by Francesc Bosch i Morata as an imitation of the IEC. The creation of the IEV was a constant aspiration of political and cultural Valencianism from the 10th century of the twentieth century, largely due to the absence of a Valencian representation in the SF of the IEC until 1961. A Philological Section was also provided to the IEV, whose secretary and factotum was Carles Salvador, who was also the IEV’s secretary. Salvador elaborated a lexicographic plan, of which only the unpublished Spanish-Valencian Vocabulary for which he was responsible could be put into practice. The IEV is a precedent of the AVL, but with significant differences.